El teu dolor em fa mal.
Les teves llàgrimes m'ofeguen.
El teu silenci em fa callar.
Ganes d'abraçar.
Ganes de que somriguis. Vull que puguis somriure.
Pel que sigui. Quan sigui.
No toda Barcelona tiene algo que celebrar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
O no me salen tus actualizaciones o estoy más empanada que... ni siquiera havia visto Graffit (III) =(
ResponderEliminarDiuen que el goig va per barris. Pel meu sols passan llums d'ambulàncies, raigs de tempestes i molt de silenci, així son els meus carrers.
ResponderEliminar...traigo
ResponderEliminarsangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
TE SIGO TU BLOG
CONTRASTE CONDAL
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
AFECTUOSAMENTE
CONTRASTE CONDAL
DESEANDOOS UNAS FIESTAS ENTRAÑABLES DE NAVIDAD 2009 ESPERO OS AGRADE EL POST POETIZADO DE CREPUSCULO.
José
ramón...