Grafit: trencant mites (II)

(Segona part del reportatge Grafit: trencant mites)


Una transformació progressiva

El grafit ja no és el que era. Cada cop més s’han abandonat els vagons del tren i les estacions fantasma a les nits, i els graffiters s’han traslladat als carrers, els més agossarats fins i tot en hores de sol. No hi ha dates. Ha estat progressiu. No hi ha culpables. És només que el món del grafit sempre ha estat dinàmic, canviant. Renovar-se o morir, que diu el refrany.

Ara, per exemple, en plena crisi —no només econòmica—es comencen a deixar de banda les formes sinuoses i acolorides i es premien, més aviat, el disseny, la creativitat i un cert toc de romanticisme i sensibilitat en mig del caos i la deshumanització urbana. Hi ha qui anomena els que segueixen aquesta línia més planificada del grafit, “graffiters post-digitals”. Però, de nou, ells rebutgen les etiquetes, tot i que reconeixen que l’stencil ―plantilles dissenyades amb Photoshop i després pintades o enganxades al carrer― està guanyant terreny: “Els que som més grans optem per les plantilles i els pòsters prèviament dissenyats per ordinador. Requereixen menys temps d’estar pintant al carrer, i tal i com estan les coses arrel de l’Ordenança ja va bé”, diu en Dr. Case.

L’stencil és una branca més del que es coneix com a street art, un moviment artístic post-grafit que explota les possibilitats del carrer amb unes altres tècniques, en el centre de les quals trobem l’ordinador, els píxels i fins i tot el làser. Però seria contradictori posar limitacions a les activitats dels artistes més lliures. L’street art també té varietat de formats. Hi podem encabir des de plantilles fins a pòsters, passant pels adhesius, que constitueixen l’sticker art, una de les tendències urbanes més exitoses gràcies a la possibilitat d’una ràpida difusió via Internet. Un adhesiu es pot crear ara al Raval de Barcelona, penjar-se a la xarxa i, poques hores més tard, ja estarà enganxat a la Gran Via madrilenya.

En tot cas, l’street art és una exhibició urbana amb gairebé qualsevol forma. Tot s’hi val. De fet, fins i tot es lliga a aquest concepte un altre moviment: el shoefiti, una moda que consisteix a penjar sabatilles dels cables de les línies elèctriques o dels arbres. El shoefiti, com la resta d’expressions de l’street art, és polèmic i divers. No tothom el posa en pràctica per la mateixa raó. Uns ho fan per seguir la moda, d’altres perquè ho troben artístic i d’altres segueixen una tradició iniciada fa anys pels seus avis, que celebraven d’aquesta manera tan peculiar un naixement, un aniversari o un nou contracte laboral.

(continuarà...)